GEOGRAFÍA D'ESPANYA

                                              GEOGRAFÍA D'ESPANYA

        
                                              EL RELLEU
El relleu s'articula al voltant d'una gran unitat central, la Meseta, d'elevada altitud mitjana (650 m).La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos: serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal. La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s'estén des de la serralada Ibèrica a Portugal. 

El límit septentrional de la Meseta és constituït pel massís Galaic i per la serralada Cantàbrica, la qual culmina als Picos de Europa (2.648 m).Els Pirineus, en l'istme que uneix la Península Ibèrica amb el continent, presenten una zona axial amb els cims més destacats. Al S, les alineacions bètiques es divideixen en dos grans conjunts: les serralades Penibètica i Subbètiques. La primera comprèn la Serranía de Ronda i la Sierra Nevada, amb la màxima altitud de la Península, el Mulhacén (3.478 m). Les serralades Subbètiques, paral·leles a l'anterior, conformen les serres de Grazalema, Cazorla i Segura (1.967 m). Entre les dues se situa la depressió Penibètica, amb la vega de Granada i les foses de Guadix i Baza.



                                                                                HIDROGRAFÍA

L'ordenació del relleu espanyol origina una gran desproporció entre l'extensió del vessant fluvial atlàntic (400 839 km²) i mediterrani (182 661 km²).

L'Ebre (928 km), l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània, recull les aigües dels rius pirinencs (Arga, Aragó, Gállego, Cinca i Segre) i del vessant NE de la serralada Ibèrica (Jalón, Jiloca, Guadalop, Matarranya). A la desembocadura forma un ampli delta de 500 km².Altres rius mediterranis són: Ter (167 km), Llobregat (170 km), Túria (243 km), Xúquer (488 km) i Segura (225 km). Els grans rius del vessant atlàntic són: Miño (340 km) amb el seu afluent, el Sil; Duero (913 km) amb la major conca fluvial de la Península (98 160 km²), que recull les aigües de l'Esla, Carrión i Pisuerga per la dreta i del Tormes per l'esquerra; Tajo, el més llarg dels rius del territori (1 120 km), amb els seus afluents Tajuña, Henares, Jarama, Alberche, Tiétar i Alagón; Guadiana (744 km), que forma frontera amb Portugal en el seu tram inferior; i Guadalquivir (560 km), amb els seus afluents Genil, Guadiana Menor, Guadajoz i Guadalbullón, i que és navegable des de Sevilla fins a la mar. Els rius del vessant cantàbric són curts però de cabal abundant i regular. Els més importants són, d'oest a est, el Navia, el Narcea, el Nalón, el Sella, el Nerbion i el Bidasoa. La xarxa hidrogràfica es divideix en dos grans sectors: un vessant occidental, o de l'Ebre, format inicialment pel Segre i engruixit progressivament pels seus tributaris, que davalla dels Pirineus fins a confluir amb l'Ebre, i un vessant oriental, format pels rius menors que van desembocant a la Mediterrània al llarg del litoral català, des dels Pirineus al delta de l'Ebre.

Entre els dos vessants hi ha un marcat desequilibri. El primer, amb una superfície una mica més gran, disposa d'un total d'aportacions d'una mitjana de 18.700 hm³ d'aigua anuals. El segon, amb una superfície semblant, disposa únicament d'una mitjana de 2 020 hm³/any. 

                      



        PRINCIPALS PAISATGES  ECONÒMICS D'ESPANYA
                                       
                                     AGRICULTURA

És una variant dels paisatges humans o resultants de l’acció de les persones en el medi natural amb diverses finalitats. El paisatge agrari es modifica per obtenir productes de plantes i arbres, és força divers i només es dóna en l’11% de les terres emergides.

PAISOS DESENVOLUPATS


PAISOS SUBDESENVOLUPATS

1. Espanya país desenvolupat i desena potència industrial del món.

2. Agricultura, des dels 1960:

Ø      Mecanització

Ø      Aplicació industrial al camp

Ø      Reducció de la població dedicada

3. Diversitat molt gran entre comunitats autònomes.                                                                                                                                                           
4.                                              INDÚSTRIA

Activitat econòmica que transforma primers matèries (fusta, mineral, cotó) en productes elaborats (mobles, vies de tren, camises). Això ho fa amb maquinària moguda per fonts d’energia (electricitat, carbó).

                                  PAISOS DESENVOLUPATS

                       PAISOS SUBDESENVOLUPATS
                                                              SECTOR TERCIARI

Les anomenades activitats terciàries apleguen aquelles activitats que ofereixen a la població serveis comercials, financers, culturals, sanitaris, etc. Una característica d'aquestes activitats és que estableixen una relació directa amb els clients; per això, els serveis se solen instal·lar a prop d'allà on viu la gent.

La difusió dels serveis va associada, en general, amb el desenvolupament econòmic. Per això, si puja el nivell de renda d'una població, també augmenta el volum dels serveis que la societat en conjunt i cada persona en particular demanen. En el pla col·lectiu es creen més serveis i més bons, mentre que en el pla particular n'augmenta el consum: més canals de televisió, més vendes de discos, vacances més llargues que permeten anar a uns llocs més llunyans, etc.

Si les activitats primàries són les que d'una manera directa o indirecta depenen dels recursos naturals (des de l'agricultura i la ramaderia fins a la pesca o la mineria) i les activitats secundàries són les que manufacturen béns industrials, les activitats terciàries no utilitzen primeres matèries ni produeixen béns, sinó que ofereixen serveis.
                                                
                       PAISOS DESENVOLUPATS

Als països desenvolupats els progressos tècnics i els científics originen un transvasament de població des de les activitats agrícoles i industrials cap als serveis . Al Regne Unit, per exemple, ha tingut lloc una disminució de la població agrària, que l'any 1997 se situava en l'1,8% de la població activa. Un cop es van haver assolit els màxims valors de la població industrial, que poden arribar fins al 45%, aquesta població ha anat disminuint fins al 20,4% a mesura que hi ha augmentat el nivell de desenvolupament.

El doble descens de la població agrària i industrial en un medi econòmic cada vegada més elevat ha permès una forta expansió del sector dels serveis, que ha arribat a concentrar el 77,8% de la població activa total.

La participació del sector dels serveis en el valor afegit total és avui també sempre superior al 50% pràcticament a tots els països desenvolupats. Així doncs, el creixement econòmic més gran és el que fomenta l'expansió dels serveis més moderns i alhora els de més nivell tecnològic.

Catalunya segueix aquest model de creixement econòmic, bé que amb retard, però mostra una distribució de la població de l'ordre del 12% de població activa agrària el 1996, el 28% de població activa industrial i el 60% de població dedicada als serveis.

Si de cas es constaten unes certes diferències entre els països desenvolupats. Així, mentre que als Estats Units i al Japó els serveis fets per empreses privades són els que prevalen, a Europa la tradició de l'Estat del benestar fa que el sector públic hi sigui predominant, especialment en relació amb els serveis educatius i sanitaris.

Als països desenvolupats els serveis se situen preferentment a les ciutats. Tanmateix, com que hi ha tants centres urbans i les comunicacions es troben tan desenvolupades, una bona part de la població té accés fàcil a qualsevol servei, malgrat que hi ha unes àrees més ben equipades que unes altres.

                                                PAISOS SUBDESENVOLUPATS

Als països pobres els serveis es localitzen a les zones més desenvolupades, que és on es concentra la indústria i on viu la burgesia amb un poder adquisitiu més gran. També a les grans ciutats, que és on hi ha el poder polític i financer, amb moltes persones dedicades a l’administració, l'ensenyament, l'exèrcit, el comerç, etc.

A les regions rurals perifèriques, allunyades dels centres urbans i de la capital, els serveis són escassos perquè la clientela té poc poder adquisitiu. Una gran part dels serveis són públics, atesos i finançats per l'Estat, però, a causa de les reduïdes possibilitats econòmiques, aquests serveis acostumen a ser insuficients per al conjunt de la població i no arriben a uns nivells de qualitat mínima acceptable.

En alguns països subdesenvolupats hi ha un percentatge molt elevat de població que treballa al sector terciari. Aquesta xifra no ha d'amagar la situació real ni implica necessàriament un desenvolupament. Els immigrants que des del camp van a buscar feina a la ciutat i no poden col·locar-se a la indústria fan feines diverses, com és ara serveis domèstics, enllustradors de sabates, venedors ambulants, missatgers, ferrovellers, etc.; són activitats que s'inclouen dins el marc dels serveis, però es tracta d'un sector terciari marginal sovint en el context de l'economia submergida o il·legal, moltes vegades única possibilitat de supervivència per a moltes persones.