LA CONVIVÈNCIA DE LES TRES RELIGIONS I LES TRES CULTURES

            LA CONVIVÈNCIA DE LES TRES RELIGIONS I LES TRES CULTURES

Estudiarem en este cas les divisió tripartida entre religió fesol, musulmana i cristiana.En 1492 els jueus són expulsats d'Espanya; en 1502 va ser el torn dels moriscos - mudèjars convertits al catolicisme. Açò va marcar el fi de les tres cultures. No obstant això esta situació no es va aconseguir de sobte per la qual cosa cal preguntar-se com es va arribar a ella.Había els cristians, els jueus i els musulmans però també els mossàrabs i els muladís. Citem a Pius Moa que menciona els problemes causats per la cohabitació dels grups socials amb diferents estatuts. 

MULADÍS: Els muladís eren autòctons que s'havien convertit a l'Islam per a poder pertànyer a l'alta societat i gaudir dels privilegis que esta atorgava als conversos.

 JUEUS: Els jueus la seua situació havia millorat de forma tangible amb relació a la seua situació davall els visigots. Alguns d'ells van arribar a adoptar alts càrrecs com el metge personal del califa Abderrahman III, Ibn Chi

MOZÀRABES: Són cristians que es van adaptar a la cultura dels musulmans i convivien junts. No conversos però de cultura morisca, els mossàrabs: es preaven de llegir poesia àrab, parlaven àrab, tenien noms àrabs, no menjaven porc respectant d'esta manera una de les ensenyances mahometanes que assentava el seu origen en una malaltia epidèmica que havien patit els porcs en l'època de Mahoma. 

CRISTIANS: A l'arribada dels Almoràvits la cort sevillana convivia amb els cristians per la qual cosa van expulsar el rei a qui van condemnar al desterrament tal com ho compta Fernando García de Cortázar en la seua Història d'Espanya per a Dummies. Al principi només hi havia cristians que es van ajuntar a Astúries entorn de Covadonga. A mesura que la Reconquista va ser intensificant-se, el principal al prendre ciutats era repoblar-les tal com ho explica Fernando García de Cortázar en la seua història d'Espanya. En el segle XII van arribar onades de refugiats dels regnes Almohade

La famosa escola de traductors de Toledo és un exemple de la convivència productiva de les tres cultures: els textos antics que van trobar els Cristians a Toledo eren traduïts per tres traductors un jueu un cristià i un musulmà. Un dels exemples significatius d'esta mescla cultural és la de la col·laboració de Gerardo de Cremona amb Ibn Khaled. Italià Gerardo de Cremona Ibn Khaled. Khaled traduïa al castellà, i Cramona del castellà al llatí. A Toledo també, s'observa en la jueria la sinagoga Santa Maria la Blanca, que va ser esculpida per expertes mans musulmanes. A més de bonica és un testimoni excepcional de fusió de les dos cultures islàmic i fesol.

Els mudèjars, eren buscats pels seus talents en ceràmica, construcció, escultura de la fusta, de la pedra. "Múdejar" és una paraula àrab que significa "aquél a què li ha sigut permés quedarse". No obstant això se'ls obligava a viure fora de les muralles de la ciutat, la qual gaudia de major prestigi des dels romans. Els jueus gaudien de major tolerància ja que es necessiten els seus coneixements en administració i en comerç. Uns treballaven en l'agricultura. Els jueus sabien àrab, molts podien servir d'intermediaris entre els musulmans i els cristians. A més s'apreciaven els seus coneixements en medicina i sovint van ser metges reals ja siga a Castella o a Aragó. En els primers 100 anys, van prosperar i van omplir les arques reals que estaven molt necessitades del seu diners per a emprendre noves "re-conquistas.

Lo primero que hay que mencionar es el hecho que hubo discriminaciones financieras. El dinero para los gastos de la reconquista  venía [entre otras fuentes] de impuestos extraordinarios sobre las comunidades hebrea y mudéjar. 

La presa de Granada pels Reis Catòlics en 1492 va marcar en els fets el fi de les presències musulmans i fesols. Els termes de la capitulació de Granada que s'havien negociat amb Boadbil eren les mateixes que hem citat anteriorment. Però com ho anem a veure, en els fets no es van respectar. Al-Ándalus tant com els territoris cristians de la península que acabarien cridant-se Espanya, van tindre tres cultures i açò és una realitat que es pot observar hui en dia. Trets d'estes mescles són inclús visibles la mesquita-catedral de Còrdova. Este element de la fe islàmica no va ser destruït perquè es va convertir en un símbol de la victòria de la fe cristiana.