EDAT CONTEMPORÀNEA

BATALLES DE CASTALLA I ELS SEUS ESCENARIS

Algunes de les característiques del camp de batalla de la Foia de Castalla –bé cultural i natural singular, però desconegut i desaprofitat– i en què pot convertir-se si es gestiona. En aquest sentit, –i a partir de les experiències desenvolupades a altres països i regions  el camp de batalla podria ser un punt de referència per a conèixer millor la nostra història, conservar i difondre el nostre patrimoni cultural i natural. És un espai de memòria únic per a conèixer el que va passar tant des del punt de vista militar com des del punt de vista de la gent que vivia ací (en aquest sentit no cal oblidar que el camp de batalla alberga masos, com el Rebolcador, cases de camp i altres construccions, com la pròpia Castalla i el castell). I  açò és molt important, perquè sovint ens fixem únicament en els aspectes bèl·lics i es deixen de costat altres igual d’importants. Per exemple, les batalles van donar nom a dos fites paisatgístiques de Castalla, cas de l’Alt de Guerra o de l’Assegador de les Bateries. En el primer cas perquè es van enfrontar les forces aliades contra les franceses, i en el segon cas perquè va ser el camí utilitzat per a transportar les bateries aliades que es van situar a l’Alt de Bastà.

SUPERVIVIÈNCIA EN ÈPOCA DE CONFLICTES. DOS-CENTS ANYS DESPRÉS

La guerra de la indepnedència  s’insereix en el final de l’anomenat Antic Règim. En aquest sentit, Castalla i el seu entorn participen dels processos històrics derivats del conflicte armat i el canvi de sistema. 

 la realizació d’un serminari en el qual podran participar els habitants de la comarca, els professionals de les humanitats, els alumnes de la Universitat d’Alacant i dels centres educatius de la comarca, i les persones interessades en la història de la Foia de Castalla.

EL CASTELL DE CASTALLA

El castell de Castalla, en la província d'Alacant (Espanya) , és una fortalesa d'origen islàmic construïda en el segle XI sobre restes del neolític i època iber-romana, amb reformes posteriors cristianes dels segles XIV a XVI.
En 1929 es va esculpir i es va col·locar en la "Torre Grossa" una escultura de pedra amb forma de Jesús. Mitja set metres i estava recolzada sobre una base de cinc metres. L'objectiu era que es poguera contemplar des de tots els pobles pròxims ja que era la zona de major altura. En la Guerra Civil Espanyola l'escultura va ser derruïda.
En el 1985, l'ajuntament de Castalla va iniciar trànsits de restauració del castell, ja que estaba en ruïnes. Però, fins al 2003 no es va començar la intervenció arquitectònica en el castell que va acabar al 2006. Después de l'excavació arqueològica realitzada es coneix la morfologia exacta.

Castell de Castalla antigament:



El castell de Castalla en l'actualitat: 

 Temps de confrontació a Espanya,1902-1939

El 1902 el nou rei Alfons XIII va arribar a la majoria d’edat i va inaugurar el seu regnat amb la intenció de mantenir el torn pacífic i de regenerar la vida política espanyola. Els governs conservadors de Silvela-Polavieja i Maura van intentar algunes reformes però van acabar fracassant. A partir del 1910, els liberals van iniciar una experiència reformista. José Canalejas intentà un reforçament del poder civil de l’Estat davant la influència de l’Església Catòlica.

 Amb la crisi de 1917, es van formar successius governs de concentració (liberals, conservadors i nacionalistes catalans) que no van estabilitzar el sistema. La conflictivitat social va anar en augment quan els sindicats i els grups polítics d’esquerra van impulsar mobilitzacions obreres, sobre tot dels treballadors industrials.

 El 1931 es van convocar eleccions municipals i la coalició entre republicans i socialistes va triomfar a les grans capitals i a les regions industrials, però no al còmput total. De tota manera, com el resultat evidenciava cert rebuig a la monarquia i un desig de canvi polític, milers de ciutadans van sortir al carrer per demanar la proclamació de la República i davant d’aquesta situació, el rei Alfons XIII va abandonar Espanya i el 14 d’abril es va proclamar la República

El juliol de 1936 un sector important de l’exèrcit, al qual es van unir tradicionalistes i falangistes, van protagonitzar un colp d’Estat que va iniciar Franco des del nord d’Àfrica. Es van apoderar dels òrgans de govern d’algunes ciutats i van constituir una junta d’alts càrrecs militars per acabar amb el govern de la República.

A Espanya, al llarg de les darreres dècades s’han recuperat les llibertats democràtiques, hi ha hagut una descentralització de l’Estat i s’ha configurat un país modern. Aquests objectius s’han aconseguit per mitjà d’una sèrie de reformes legislatives: reformes polítiques, en l’organització territorial i mesures socials i econòmiques.

Les primeres eleccions democràtiques.- El 15 de juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques des de feia més de quaranta anys.

La Unió Europea (UE) és una associació d’estats independents formada per 27 membres. Va ser establerta el 1992, mitjançant el Tractat de la Unió Europea (TUE) i és la successora de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) creada el 1957. La UE té institucions pròpies i un ordenament jurídic comú per als estats que la integren.

CASTALLA

Conmemoració del 700 i 725 aniversari de la conseció de mercat semanal i la carta pobla a Castalla. Castalla i el sud del regne de València (s. 13-15).


 La conquesta i colonització cristiana del Sharq al-Andalus va suposar el naixement i desenvolupament de la nova societat feudal valenciana des del segle XIII, contant amb uns paràmetres similars a la resta de territoris europeus, ibèrics i específics al posseir, el territori valencià sobretot en la seua part meridional, un caràcter fronterer; donat la seua proximitat territorial i problemàtica econòmica-polític, amb la veïna corona de Castella, bé amb el marquesat de Villena, bé amb el regne de Múrcia, i indirectament amb l’últim estat andalusí, el regne nassarita de Granada. En aquest sentit, Castalla i el seu entorn participen de tots els processos històrics derivats de la colonització cristiana i la nova formació social feudal: el sorgiment i la constitució d’un lloc de frontera, la senyorialització permanent en els segles baix medievals. En aquest procés se situen dues fites fonamentals per a la història de Castalla (i motors d’aquest seminari): el 725 aniversari de la concessió de carta de poblament i el 700 aniversari l’atorgament de mercat. Dos moments que ens han de dur a considerar sobre l’acta de fundació i sanció política d’una comunitat humana cristiana i l’impuls econòmic a aquesta comunitat a través d’una institució, respectivament. Suposa, així mateix, un examen científic, acadèmic i social, amb la seva corresponent difusió als diferents agents socials interessats: habitants de Castalla, professionals de les ciències socials, alumnes de la Universitat d’Alacant i dels centres educatius de la Foia de Castalla, i persones preocupades pel patrimoni cultural del nostre municipi.

Després del període vocacional, el seminari d’història medieval que va començar a finals de novembre torna a Castalla per a celebrar el seu últim acte. Aquest tindrà lloc el pròxim divendres 27 –que no 28 com apareix en el tríptic–, a les 20:30 hores en el saló d’actes de la Casa de Cultura.

L’encarregat de tancar-lo serà Enric Guinot i Rodríguez, professor d’història medieval de la Universitat de València i especialista en les cartes de poblament. El professor Guinot parlarà sobre aquests documents i el que van suposar per a Castalla, i per al Regne de València, la seua concessió.

S'ha publicat en la secció de Buenas prácticas, amb altres 48 projectes de l’àmbit iberoamericà, principalment, un xicotet dossier sobre el Projecte de recuperació social del Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla. Aquest projecte, impulsat per l’Ajuntament de Castalla mitjançant la Regidoria i el Servei Municipal de Patrimoni Cultural, en el qual participen 20 investigadors i professionals  comprèn les actuacions d’investigació, conservació, restauració i difusió que es desenvolupen en tots els béns culturals, materials i immaterials, i naturals; localitzats en el turó del Castell de Castalla. Tot això amb l’objectiu de permetre, a la societat, l’accés i gaudi, intel•lectual i/o físic, d’aquest patrimoni. Per citar un cas proper, el seminari és una actuació més dins d’eixe projecte recuperació social que s’executa des de l’any 2009.

Síntesi històrica de Castalla per a tots i totes.

En unes terres situades en el pla, òptimes per al cultiu i els pastos i pròximes a recursos hidrològics, arranca la història de Castalla. Este fet va ocórrer durant el III mil·lenni a.C., en el període conegut com el Calcolítico, i el Mas dels Alfasos va ser el lloc triat pels nostres avantpassats agricultors i ramaders per a assentar-se (lám. 1) . Un mil·lenni després, durant l'Edat del Bronze, el terme municipal apareix jalonat per assentaments, com l'Alt de Paella, el Cabeço dels Campellos, el Castell de Castalla i la Foia de la Perera, orientats al control y/o explotació del territori.

Durant la Cultura Ibèrica, mil·lennis més tard, l'estratègica situació del turó del Castell de Castalla no va passar desapercebuda per als ibers contestans. La documentació arqueològica indica l'existència d'un assentament, entre els segles III a.C., que controlava el territori circumdant. La seua ocupació va continuar, després de l'arribada dels romans, durant els segles I a.C.-V d.C. 

L'Edat Mitjana marca l'inici de què possiblement siga el període històric més destacat de la població. En el segle XI els musulmans van alçar la primera fortificació en el turó del castell, que es va convertir en el cap administratiu de la comarca, que al seu torn depenia de la Taifa de Dénia. En 1244, Castalla s'incorpora pacíficament a la Corona d'Aragó. Com a part del regne aragonés es troba en la frontera amb el Regne de Castella. En 1287, al rei Alfons III atorga carta de poblament a Castalla, la qual cosa va suposar el seu desenrotllament com a vila. Anys més tard, 1362, el rei Pere IV entrega la vila i el seu castell a Ramon de Vilanova i Lladró de Vidaure, primer baró de Castalla, per a assegurar la seua defensa davant de possibles atacs del Regne de Castella durant la Guerra dels dos Pedros (1356-1369) . Este fet va provocar la transformació completa del castell, plasmada amb la construcció del Palau  i el Pati d'Armes . En esta mateixa centúria, i al llarg del segle XV, es produïx l'expansió i desenrotllament urbà de la població. En un primer moment, la vila murallada es trobava als peus del turó. L'Ermita de la Sang, en el seu moment església parroquial, la porta d'accés, els dos llenços de muralles o les restes de l'aljub, són prova d'això. Quan este espai es va fer insuficient, es va iniciar l'ocupació progressiva cap a les terres del pla.

CONGRÉS D'ESTUDIS DE LA FOIA DE CASTALLA

Informació

Les actes recullen els treballs presentats en el I Congrés d’Estudis de la Foia de Castalla -Castalla 28-30 de març de 2003-, organitzat pel Centre d’Estudis La Foia, amb el suport econòmic del MI Ajuntament de Castalla. El congrés va contar amb la participació de diversos investigadors, tècnics municipals, estudiants i persones interessades en la història, l’antropologia, la geografia, la literatura i la toponímia de la Foia de Castalla.

La major part dels 22 treballs presentats eren inèdits, cosa que va permetre avançar molt en el coneixement de la nostra comarca, en general, i de Castalla en particular. 

INDEPENDÈNCIA D'AMÈRICA

En les dècades inicials del segle XIX es va produir la independència de la majoria de les colònies americanes. Aquest procés va coincidir amb el regnat de Ferran VII i va contribuir a accelerar els problemes econòmics i el desprestigi polític de la monarquia absoluta.

CAUSES DE LA INDEPENDÈCIA.  El malestar latent en les colònies americanes des de feia dècades va esclatar en forma de guerres d'Independència. Diversos factors van contribuir a això. D'una banda, els temes polítics i d'un altre, els econòmics. L'èxit de la revolta de les colònies britàniques d'Amèrica del Nord, que va acabar amb la proclamació de la independència dels Estats Units. Tot això va generar un pensament nacionalista i independista en l'Amèrica espanyola. Quant als temes econòmics destacava el descontent de la burgesia criolla davant de l'actitud dels espanyols, que es beneficiaven de la prosperitat econòmica i monopolitzaven els càrrecs polítics. Els criolls veien Espanya com un fre per a l'economia americana, ja que obstaculitzava el comerç i imposava fortes càrregues fiscals. A més, els marginava de la vida política i administrativa de les colònies i els donava un tracte discriminatori, si bé molts d'ells gaudien d'un considerable poder econòmic. 

EL FI DE L'IMPERI AMERICÀ. L'esclat de la Guerra de la Independència va suscitar la fonació de juntes també en les colònies americanes. Van nàixer com un moviment de resposta a la invasió estrangera de la Península, però prompte es van convertir en organismes de poder propi que pretenien actuar al marge d'Espanya. Els membres de les Juntes eren criolls que van substituir les autoritats espanyoles i es van negar a acceptar l'autoritat de la Junta Central Suprema. Els focus més importants de secessió es van organitzar a Veneçuela. Les tropes espanyoles van aconseguir restablir el domini colonial en la major part de les colònies. No obstant això, la insurrecció es va generalitzar novament a partir de 1816: El General Sant Martí va dirigir una expedició que travessant els Andes va derrotar els espanyols aconseguint la independència de Xile- En el Nord, Simón Bolívar, va derrotar els espanyols i va fundar Gran Colòmbia. Que més tard es dividiria a Veneçuela, Colòmbia, Equador i Panamá.

• Antonio José Sucre va derrotar els espanyols en Ayacucho i va emancipar Perú i Bolívia. La rebel·lió protagonitzada per Iturbe, a Mèxic, va aconseguir la independència que va ser seguida de la de tota Amèrica central. Les noves repúbliques americanes van nàixer amb greus problemes, ja que els interessos dels cabdills locals van impedir la creació d'una Amèrica unida, i esta es va fragmentar en múltiples repúbliques. A més, es va consolidar el poder dels caps militars i la constant intromissió de l'exèrcit en la vida política. D'altra banda, es van oblidar les necessitats de la població indígena, negra i de les classes populars. D'ací que, la societat postcolonial nasquera amb grans desigualtats econòmiques, la qual cosa va donar lloc a conflictes i tensions socials.

ELS CONTRASTOS DEL S.XIX

Durant el S.XIX, Espanya va viure un procés de construcció de un règimen polític liberal. Al morir Fernando VII va culminar la instauració en Espanya del liberalisme. Els monarques van veure limitats els seus poders per la Constitució i el Parlament.

 Però, el règimen liberal espanyol es va caracteritzar per la constant intervenció del exercit en la vida política, per una participació molt restringida i per la limitació de llibertats.
La reacció de la monarquía de Carlos IV davant la revolució francesa va ser declarar la guerra a França, temerosa de l'expansió d'idees lliberals.

La guerra va ser un fracás i a partir de 1799, Manuel Godoy, el ministre més influent, es va aliar en Napoleó per enfrentarse a Gran Bretanya. Godoy va autoritzar el exercit francés a atravessar Espanya per atacar Portugal. El descontent de part de la població en les decicions de Godoy va provocar el esclat del Motí d'Aranjuez (1808)

•1783-1808. Reinado de Carlos IV

•1808-1814. Guerra de Independencia.

–Cortes de Cádiz. Constitución de 1812.

•1814-1833. Reinado de Fernando VII

–1814-1820. La Restauración.

–1820-1823. EL TRIENIO LIBERAL.

–1823-1833. Última etapa Fdo.VII. Quiebra del absolutismo.

•1833-1868. Reinado de Isabel II.

–1833-1840. Regencia de María Cristina.

–1840-1843. Regencia del general Espartero.

–1843-1854. Liberalismo moderado.

–1854-1856. El Bienio Progresista.

–1856-1868. Última etapa. Alternancia en el poder.

•1868-1874. El Sexenio Democrático.

–Revolución de 1868. Gobierno provisional de Prim y Serrano.

–1870-1873. Reinado de Amadeo de Saboya.

–1873-1874. La Primera República.

•1874-1898. La Restauración monárquica.

–El reinado de Alfonso XII y la alternacia bipartidista entre conservadores y liberales.

GUERRA DE INDEPENDENCIA (1808-1814):

•Constitución de 1812:

•Promulgada por las Cortes de Cádiz.

•Derogada por Fernando VII en 1814.

•Se vuelve a acatar en el Trienio Liberal (1820-1823)

REGENCIAS Y REINADO DE ISABEL II (1833-1868):

•Estatuto Real de 1834:

•Carta otorgada por la reina regente María Cristina.

•Constitución de 1837:

•Defendida por el gobierno progresista de Mendizábal (1835-1837)

•Constitución de 1845:

•Defendida por el Partido Liberal Moderado.

SEXENIO DEMOCRÁTICO (1868-1874):

•Constitución de 1869. Democrática.

RESTAURACIÓN MONÁRQUICA (1874-1931):

•Constitución de 1876. Carácter moderado.