Conmemoració del 700 i 725 aniversari de la conseció de mercat semanal i la carta pobla a Castalla. Castalla i el sud del regne de València (s. 13-15).
La conquesta i colonització cristiana del Sharq al-Andalus va suposar el naixement i desenvolupament de la nova societat feudal valenciana des del segle XIII, contant amb uns paràmetres similars a la resta de territoris europeus, ibèrics i específics al posseir, el territori valencià sobretot en la seua part meridional, un caràcter fronterer; donat la seua proximitat territorial i problemàtica econòmica-polític, amb la veïna corona de Castella, bé amb el marquesat de Villena, bé amb el regne de Múrcia, i indirectament amb l’últim estat andalusí, el regne nassarita de Granada. En aquest sentit, Castalla i el seu entorn participen de tots els processos històrics derivats de la colonització cristiana i la nova formació social feudal: el sorgiment i la constitució d’un lloc de frontera, la senyorialització permanent en els segles baix medievals. En aquest procés se situen dues fites fonamentals per a la història de Castalla (i motors d’aquest seminari): el 725 aniversari de la concessió de carta de poblament i el 700 aniversari l’atorgament de mercat. Dos moments que ens han de dur a considerar sobre l’acta de fundació i sanció política d’una comunitat humana cristiana i l’impuls econòmic a aquesta comunitat a través d’una institució, respectivament. Suposa, així mateix, un examen científic, acadèmic i social, amb la seva corresponent difusió als diferents agents socials interessats: habitants de Castalla, professionals de les ciències socials, alumnes de la Universitat d’Alacant i dels centres educatius de la Foia de Castalla, i persones preocupades pel patrimoni cultural del nostre municipi.
Després del període vocacional, el seminari d’història medieval que va començar a finals de novembre torna a Castalla per a celebrar el seu últim acte. Aquest tindrà lloc el pròxim divendres 27 –que no 28 com apareix en el tríptic–, a les 20:30 hores en el saló d’actes de la Casa de Cultura.
L’encarregat de tancar-lo serà Enric Guinot i Rodríguez, professor d’història medieval de la Universitat de València i especialista en les cartes de poblament. El professor Guinot parlarà sobre aquests documents i el que van suposar per a Castalla, i per al Regne de València, la seua concessió.
S'ha publicat en la secció de Buenas prácticas, amb altres 48 projectes de l’àmbit iberoamericà, principalment, un xicotet dossier sobre el Projecte de recuperació social del Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla. Aquest projecte, impulsat per l’Ajuntament de Castalla mitjançant la Regidoria i el Servei Municipal de Patrimoni Cultural, en el qual participen 20 investigadors i professionals comprèn les actuacions d’investigació, conservació, restauració i difusió que es desenvolupen en tots els béns culturals, materials i immaterials, i naturals; localitzats en el turó del Castell de Castalla. Tot això amb l’objectiu de permetre, a la societat, l’accés i gaudi, intel•lectual i/o físic, d’aquest patrimoni. Per citar un cas proper, el seminari és una actuació més dins d’eixe projecte recuperació social que s’executa des de l’any 2009.
Síntesi històrica de Castalla per a tots i totes.
En unes terres situades en el pla, òptimes per al cultiu i els pastos i pròximes a recursos hidrològics, arranca la història de Castalla. Este fet va ocórrer durant el III mil·lenni a.C., en el període conegut com el Calcolítico, i el Mas dels Alfasos va ser el lloc triat pels nostres avantpassats agricultors i ramaders per a assentar-se (lám. 1) . Un mil·lenni després, durant l'Edat del Bronze, el terme municipal apareix jalonat per assentaments, com l'Alt de Paella, el Cabeço dels Campellos, el Castell de Castalla i la Foia de la Perera, orientats al control y/o explotació del territori.
Durant la Cultura Ibèrica, mil·lennis més tard, l'estratègica situació del turó del Castell de Castalla no va passar desapercebuda per als ibers contestans. La documentació arqueològica indica l'existència d'un assentament, entre els segles III a.C., que controlava el territori circumdant. La seua ocupació va continuar, després de l'arribada dels romans, durant els segles I a.C.-V d.C.
L'Edat Mitjana marca l'inici de què possiblement siga el període històric més destacat de la població. En el segle XI els musulmans van alçar la primera fortificació en el turó del castell, que es va convertir en el cap administratiu de la comarca, que al seu torn depenia de la Taifa de Dénia. En 1244, Castalla s'incorpora pacíficament a la Corona d'Aragó. Com a part del regne aragonés es troba en la frontera amb el Regne de Castella. En 1287, al rei Alfons III atorga carta de poblament a Castalla, la qual cosa va suposar el seu desenrotllament com a vila. Anys més tard, 1362, el rei Pere IV entrega la vila i el seu castell a Ramon de Vilanova i Lladró de Vidaure, primer baró de Castalla, per a assegurar la seua defensa davant de possibles atacs del Regne de Castella durant la Guerra dels dos Pedros (1356-1369) . Este fet va provocar la transformació completa del castell, plasmada amb la construcció del Palau i el Pati d'Armes . En esta mateixa centúria, i al llarg del segle XV, es produïx l'expansió i desenrotllament urbà de la població. En un primer moment, la vila murallada es trobava als peus del turó. L'Ermita de la Sang, en el seu moment església parroquial, la porta d'accés, els dos llenços de muralles o les restes de l'aljub, són prova d'això. Quan este espai es va fer insuficient, es va iniciar l'ocupació progressiva cap a les terres del pla.
CONGRÉS D'ESTUDIS DE LA FOIA DE CASTALLA
Informació
Les actes recullen els treballs presentats en el I Congrés d’Estudis de la Foia de Castalla -Castalla 28-30 de març de 2003-, organitzat pel Centre d’Estudis La Foia, amb el suport econòmic del MI Ajuntament de Castalla. El congrés va contar amb la participació de diversos investigadors, tècnics municipals, estudiants i persones interessades en la història, l’antropologia, la geografia, la literatura i la toponímia de la Foia de Castalla.
La major part dels 22 treballs presentats eren inèdits, cosa que va permetre avançar molt en el coneixement de la nostra comarca, en general, i de Castalla en particular.
